| rdfs:comment
| - Simone del Pollaiuolo, genannt il Cronaca (* 30. Oktober 1457 in Florenz; † 27. September 1508 ebenda), war ein italienischer Architekt der Renaissance. Er entstammte einer berühmten Künstlerfamilie aus Florenz. Wie viele andere aus seiner Familie auch verbrachte Cronaca eine Reihe von Jahren, genauer gesagt die Zeit zwischen 1475 und 1485, zum Studium der antiken Bauwerke in Rom. Seine Mitarbeit bzw. Bauleitung ist für eine Reihe von florentinischen Bauwerken belegt, bei anderen wird seine Beteiligung jedoch nur vermutet. Seit etwa 1495 ist er der Dombaumeister von Florenz. (de)
- Simone del Pollaiolo (Florence, 1457 - Florence, 1508) est un architecte, sculpteur et dessinateur italien de la Renaissance, appartenant à l'école florentine, connu sous le sobriquet de Il Cronaca pour sa propension, à son retour d'un voyage à Rome en 1470, à raconter très régulièrement ce qu'il y avait vu, comme l'écrit Vasari dans Le Vite : « si partì da Roma ; et arrivato alla patria, per essere divenuto assai buon ragionatore contava le maraviglie di Roma e d'altri luoghi con tanta accuratezza, che fu nominato da indi in poi il Cronaca » (fr)
- Simone del Pollaiolo detto Il Cronaca (Firenze, 1457 – Firenze, 1508) è stato un architetto, scultore e disegnatore italiano del Rinascimento. Simone del Pollaiolo Fu il principale architetto del periodo repubblicano a Firenze nei decenni a cavallo tra XV e XVI secolo e importante riferimento e modello per l'attività architettonica di Michelangelo. (it)
- Simone del Pollaiolo, även känd som Il Cronaca, född 1457 i Florens, död 1508 i Florens, var en florentinsk arkitekt. Pollaiolo slöt sig till Filippo Brunelleschis byggnadsstil, studerade antiken i Rom, blev dombyggmästare i Florens och skapade kyrkan utanför staden. Han blev särskilt känd genom kransgesimsen i Palazzo Strozzi, vars gårdsfasader delvis också är hans verk, liksom sannolikt Palazzo Guadagni, vars tredje våning består av en öppen kolonnhall. (sv)
- Simone del Pollaiolo, conegut també com Il Cronaca (Florència 1457- Florència 1508), fou un arquitecte, escultor i dissenyador italià del renaixement. El seu cognom -o més aviat sobrenom- Pollaiolo deriva que Simone va ser parent dels, abans que ell, ja cèlebres germans Antonio i Piero Benci els qui van ser coneguts pel sobrenom Pollaiuolo o Pollaioloen en haver-se criat a la rodalia d'un galliner (pollaio en italià). Simone va ser aleshores conegut com el tercer dels Pollaiolo fins que després va rebre un altre sobrenom: Il Cronaca (El crònica). (ca)
- Simone del Pollaiolo, conocido también como Il Cronaca (Florencia, 1457- ibid., 1508), fue un arquitecto, escultor y diseñador italiano del Renacimiento. Su apellido -o más bien apodo- Pollaiolo deriva de que Simone fue pariente de los, antes que él, ya célebres hermanos Antonio y Piero Benci quienes fueron conocidos por el apodo Pollaiuolo o Pollaiolo al haberse criado en las cercanías de un gallinero (pollaio en italiano). Simone fue entonces conocido como el tercero de los Pollaiolo hasta que luego recibió otro apodo: Il Cronaca (El Crónica). (es)
- Simone del Pollaiolo (1457–1508) was a Florentine architect who was commonly known as Il Cronaca ("The Chronicle One"). Pollaiolo was born in Florence, the nephew of the better-known brothers Antonio and Piero Benci who had the nickname Pollaiuolo or Pollaiolo ("Hen-House Keeper" in Italian, from pollaio). Pollaiolo was responsible for the completion of Strozzi Palace after the death of Benedetto da Maiano in 1497. He died in Florence in 1508. (en)
- Симоне Томмазо д’Антонио дель Поллайоло, также известный по прозванию Кронака (итал. Simone di Tommaso d’Antonio del Pollaiolo detto Il Cronaca, 30 октября 1457, Флоренция — 27 сентября 1508, Флоренция) — итальянский художник: рисовальщик, скульптор и архитектор периода кватроченто эпохи Возрождения флорентийской школы. По возвращении в 1486 году во Флоренцию Симоне дель Поллайоло постепенно зарекомендовал себя в качестве умелого архитектора, искушённого в технических вопросах. (ru)
|
| has abstract
| - Simone del Pollaiolo, conegut també com Il Cronaca (Florència 1457- Florència 1508), fou un arquitecte, escultor i dissenyador italià del renaixement. El seu cognom -o més aviat sobrenom- Pollaiolo deriva que Simone va ser parent dels, abans que ell, ja cèlebres germans Antonio i Piero Benci els qui van ser coneguts pel sobrenom Pollaiuolo o Pollaioloen en haver-se criat a la rodalia d'un galliner (pollaio en italià). Simone va ser aleshores conegut com el tercer dels Pollaiolo fins que després va rebre un altre sobrenom: Il Cronaca (El crònica). El motiu d'aquest sobrenom s'adiu molt amb el seu art i és explicat per Vasari, Simone del Pollaiolo a fi d'aprendre més de l'art arquitectònic va marxar a Roma cap a 1470 per observar les antigues ruïnes. Al seu retorn a Florència feia minuciosos i molt raonats relats i descripcions del que havia observat. Diu Vasari: Il Cronaca va realitzar a la seva ciutat natal nombrosos edificis monumentals: En principi va concloure, ajudat per Giuliano da Sangallo, l'importantíssim Palau Strozzi que havia estat iniciat per Benedetto da Maiano a petició Filippo Strozzi. En aquesta obra Il Cronaca, en la qual va treballar de 1488 a 1590, a més d'intentar de seguir els models arquitectònics de l'antiguitat grecoromana va plasmar un altre objectiu, el d'una sobrietat i severitat que intentava de transmetre com a missatge l'ancià Filippo Strozzi, per aquest motiu, sense que aquest edifici perdi cap gràcia, el Palau Strozzi té un cert aire de mausoleu en lloc d'un aire rialler com es troba a la majoria dels palaus italians del renaixement. És completament obra d'Il Cronaca la sagristia de planta octogonal anomenada del Spirito Santo, aquest edifici es caracteritza per l'harmonia de les seves proporcions i el detallisme amb el qual està concretat. Altres valuoses realitzacions seves són l'església de San Francesco dell 'Osservanza i la de San Salvatore, totes a Florència. El seu principal deixeble va ser Baccio d'Agnolo. (ca)
- Simone del Pollaiolo, conocido también como Il Cronaca (Florencia, 1457- ibid., 1508), fue un arquitecto, escultor y diseñador italiano del Renacimiento. Su apellido -o más bien apodo- Pollaiolo deriva de que Simone fue pariente de los, antes que él, ya célebres hermanos Antonio y Piero Benci quienes fueron conocidos por el apodo Pollaiuolo o Pollaiolo al haberse criado en las cercanías de un gallinero (pollaio en italiano). Simone fue entonces conocido como el tercero de los Pollaiolo hasta que luego recibió otro apodo: Il Cronaca (El Crónica). El motivo de tal apodo tiene mucho que ver con su arte y es explicado por Il Vasari, Simone del Pollaiolo a fin de aprender más del arte arquitectónico marchó a Roma hacia 1470 para observar las antiguas ruinas. A su regreso a Florencia hacía minuciosos y muy razonados relatos y descripciones de lo que había observado. Dice el Vasari: Contava le maraviglie di Roma e d'altri luoghi, con tanta accuratezza ch'e' lo nominarono da indi il Cronaca parendo veramente a ciascuno che egli fussi una cronaca di cose nel suo ragionamento. Contaba las maravillas de Roma y de otros lugares con tanta precisión que lo llamaron desde entonces il Cronaca [Crónica], pareciendo verdaderamente a cada cual que hubiera una crónica de cosas en su razonamiento. Il Cronaca realizó en su ciudad natal numerosos edificios monumentales: En principio concluyó (ayudado por Giuliano da Sangallo) el importantísimo Palacio Strozzi que había sido iniciado por Benedetto da Maiano a pedido del comitente Filippo Strozzi "El Viejo". En tal obra Il Cronaca , en la cual laboró de 1488 a 1590, además de intentar seguir los modelos arquitectónicos de la antigüedad grecorromana plasmó otro objetivo, el de una sobriedad y severidad que intentaba transmitir como mensaje el anciano Filippo Strozzi; por este motivo -sin que tal edificio pierda gracia alguna- el Palacio Strozzi tiene un cierto aire de mausoleo en lugar de un aire risueño como se encuentra en la mayoría de los palacios italianos del Renacimiento. Es totalmente obra de Il Cronaca la sacristía de planta octogonal llamada del Spirito Santo, este edificio se caracteriza por la armonía de sus proporciones y el detallismo con el cual está concretado. Otras valiosas realizaciones suyas son la iglesia de San Francesco dell'Osservanza y la de San Salvatore, todas en Florencia. Su principal discípulo fue Baccio d'Agnolo. (es)
- Simone del Pollaiuolo, genannt il Cronaca (* 30. Oktober 1457 in Florenz; † 27. September 1508 ebenda), war ein italienischer Architekt der Renaissance. Er entstammte einer berühmten Künstlerfamilie aus Florenz. Wie viele andere aus seiner Familie auch verbrachte Cronaca eine Reihe von Jahren, genauer gesagt die Zeit zwischen 1475 und 1485, zum Studium der antiken Bauwerke in Rom. Seine Mitarbeit bzw. Bauleitung ist für eine Reihe von florentinischen Bauwerken belegt, bei anderen wird seine Beteiligung jedoch nur vermutet. Seit etwa 1495 ist er der Dombaumeister von Florenz. (de)
- Simone del Pollaiolo (Florence, 1457 - Florence, 1508) est un architecte, sculpteur et dessinateur italien de la Renaissance, appartenant à l'école florentine, connu sous le sobriquet de Il Cronaca pour sa propension, à son retour d'un voyage à Rome en 1470, à raconter très régulièrement ce qu'il y avait vu, comme l'écrit Vasari dans Le Vite : « si partì da Roma ; et arrivato alla patria, per essere divenuto assai buon ragionatore contava le maraviglie di Roma e d'altri luoghi con tanta accuratezza, che fu nominato da indi in poi il Cronaca » (fr)
- Simone del Pollaiolo (1457–1508) was a Florentine architect who was commonly known as Il Cronaca ("The Chronicle One"). Pollaiolo was born in Florence, the nephew of the better-known brothers Antonio and Piero Benci who had the nickname Pollaiuolo or Pollaiolo ("Hen-House Keeper" in Italian, from pollaio). Simone was later given his nickname Il Cronaca. The reason for such nickname has much to do with his style and is explained by Giorgio Vasari. In order to learn more of the architectural art, he marched to Rome around 1470 to observe the old ruins. On his return to Florence he made very meticulous and reasoned stories and descriptions of his observations, which were described like a chronicle. Pollaiolo was responsible for the completion of Strozzi Palace after the death of Benedetto da Maiano in 1497. He died in Florence in 1508. (en)
- Simone del Pollaiolo detto Il Cronaca (Firenze, 1457 – Firenze, 1508) è stato un architetto, scultore e disegnatore italiano del Rinascimento. Simone del Pollaiolo Fu il principale architetto del periodo repubblicano a Firenze nei decenni a cavallo tra XV e XVI secolo e importante riferimento e modello per l'attività architettonica di Michelangelo. (it)
- Simone del Pollaiolo, även känd som Il Cronaca, född 1457 i Florens, död 1508 i Florens, var en florentinsk arkitekt. Pollaiolo slöt sig till Filippo Brunelleschis byggnadsstil, studerade antiken i Rom, blev dombyggmästare i Florens och skapade kyrkan utanför staden. Han blev särskilt känd genom kransgesimsen i Palazzo Strozzi, vars gårdsfasader delvis också är hans verk, liksom sannolikt Palazzo Guadagni, vars tredje våning består av en öppen kolonnhall. (sv)
- Симоне Томмазо д’Антонио дель Поллайоло, также известный по прозванию Кронака (итал. Simone di Tommaso d’Antonio del Pollaiolo detto Il Cronaca, 30 октября 1457, Флоренция — 27 сентября 1508, Флоренция) — итальянский художник: рисовальщик, скульптор и архитектор периода кватроченто эпохи Возрождения флорентийской школы. По утверждению Джорджо Вазари (не подтверждаемому современными исследователями), Симоне был племянником двух художников, братьев Бенчи: Антонио и , известных под прозванием «Поллайоло», потому что их отец Томмазо ди Антонио ди Фруозино торговал цыплятами (итал. рollaiolo — торговец птицей, цыплятами). Симоне также получил прозвание «Поллайоло», возможно, потому, что обучался ювелирному делу в боттеге (мастерской) Антонио дель Поллайоло. Он также учился резьбе по камню, и в возрасте восемнадцати лет был профессионально определён как «скульптор и каменщик». Но из-за подозрения в содомии вынужден был в 1457 году покинуть Флоренцию и уехал в Рим, где посвятил себя изучению руин древнеримской архитектуры, что зафиксировано в его рисунках и чертежах. После поездки в Рим он получил прозвание «Кронака» (итал. сronaca — летопись, хроника). Причину пояснил в своих «Жизнеописаниях» Джорджо Вазари: будто Симоне так много рассказывал о римских развалинах, которые он посетил, что создал самую настоящую «хронику чудес Рима … действительно всем казалось, что он был летописью вещей в своих рассуждениях». По возвращении в 1486 году во Флоренцию Симоне дель Поллайоло постепенно зарекомендовал себя в качестве умелого архитектора, искушённого в технических вопросах. В 1490 году он возглавлял группу каменотёсов на строительстве Палаццо Строцци во Флоренции, где ему приписывают создание великолепного карниза и внутреннего дворика (кортиле); в 1493 году руководил установкой свода вестибюля сакристии Санто Спирито; между 1495 и 1497 годами проектировал «Зал пятисот» и входную лестницу Палаццо Веккьо, координируя работу таких крупных художников, как Леонардо да Винчи, Микеланджело Буонарроти и Джулиано да Сангалло. С 1495 года и до своей смерти Симоне дель Поллайоло был главным строителем флорентийского собора: Санта-Мария-дель-Фьоре. Наконец, в 1504 году им была завершена церковь Сан-Сальваторе-аль-Монте, спроектированная с особым вниманием к темам, заданным Филиппо Брунеллески. Симоне дель Поллайоло был сторонником гражданских идеалов флорентийской республики и горячим поклонником доминиканского монаха Джироламо Савонаролы. Его техническое мастерство строителя и страсть к классической культуре сыграли важную роль в инициировании публикации трактата Десять книг об архитектуре Витрувия, напечатанного в 1496 году, со значительным увеличением по сравнению с предыдущим римским изданием 1486 года. Историки архитектуры признают ведущую роль Симоне дель Поллайоло в панораме флорентийской художественной жизни конца XV века и его роль своеобразного посредника между архитектурной практикой Филиппо Брунеллески и последующим периодом тосканского маньеризма. Симоне умер 27 сентября 1509 года и был похоронен в приходской церкви Сант-Амброджо во Флоренции. Его учеником был Баччо д’Аньоло. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
