| rdfs:comment
| - L'aube (alba en langue d'oc), genre et forme littéraire du Moyen Âge, est une poésie lyrique utilisée par les troubadours qui a pour thème la séparation de deux êtres qui s'aiment au point du jour. On la déclamait généralement à l'aube. Accompagnée d'une mélodie savante, elle comporte trois grands thèmes :
* séparation des amants à l'aube ;
* chant des oiseaux et lever du soleil ;
* intervention du guetteur qui interdit à tout importun de s'approcher et prévient les amants qu'avec l'aube vient la séparation. (fr)
- アルバ（alba、意味は「日の出」）は、オック語トルバドゥールの抒情詩のサブジャンルで、一夜をともにしながら、それぞれの配偶者への発覚を恐れて別れなければならない恋人たちの切望が歌われる。 (ja)
- Alba är en provensalsk form av det franska ordet aube, som betyder ’gryning’ eller ’morgonrodnad’ av det latinska ordet albus som betyder ’vit’. En alba var en världslig trubadursång. Från början var det en väktarsång, men kom senare att skildra ett älskande pars sorg då de måste skiljas på morgonen. Väktarens sång innebar att morgonrodnaden nalkades, vilket kunde innebära en fara för upptäckt för de älskande. Ett fåtal alba är bevarade med musik. Den mest kända är Rex glorios av . (sv)
- Alba (prow. alba, łac. alba 'zorza, jutrzenka, świt', fr. aube, niem. Tagelied) – poranna pieśń rozstania. Jest ona "podziękowaniem za spełnienie prośby o miłość" (określenie Edwarda Balcerzana). Przykładem z literatury polskiej, wzorowanym na albie, jest wiersz Adama Mickiewicza "Dzień dobry". Przeciwieństwem alby jest serenada – "", stanowiąca "prośbę o miłość". (pl)
- А́льба (окс. alba, фр. aube, aubade «заря», нем. Tagelied «песня на заре», «утренняя песня») — жанр средневековой лирики, характерный для творчества трубадуров. (ru)
- L'alba és un gènere trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que, havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé també en aquesta composició el personatge del gaita ("guaita") que és l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació; de vegades els amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora, ja que diuen que no ha dormit i té ganes de deixar la vigilància. Segons Riquer, es conserven nou albes en la poesia trobadoresca. (ca)
- The alba (Old Occitan [ˈalba]; "sunrise") is a genre of Old Occitan lyric poetry. It describes the longing of lovers who, having passed a night together, must separate for fear of being discovered. A common figure found in the alba is the guaita ("sentry" or "guard"), a friend who alerts the lovers when the hour has come to separate. The lovers often accuse the guaita of dozing, being inattentive or separating them too early. The lovers fear not just the lady's husband but also the lauzengiers, the jealous rival. (en)
- Un alba es un subgénero literario de la lírica tradicional y de la lírica culta trovadoresca que describe el disgusto de los amantes que, habiendo pasado la noche juntos, tienen que separarse al llegar la mañana. El alba siguiente no es habitual en cuanto a estrofas. Se trata de una composición de autor anónimo y de una sola estrofa que condensa perfecta y delicadamente el contenido que en otras poesías ocupa muchos versos, que detallan las sensaciones del caballero y de la dama antes de separarse.
* Datos: Q1991629 (es)
- L'alba ("il sorgere del sole") è un sottogenere della poesia lirica occitana che descrive la nostalgia degli amanti clandestini i quali, dopo aver passato insieme l'intera notte, devono ora separarsi per paura di essere scoperti dai loro rispettivi coniugi. L'esempio seguente, composto da un anonimo trovatore, descrive la nostalgia di un cavaliere per la sua signora, allorché la coppia si separa, dopo una notte di amore clandestino. Sebbene generalmente rappresentativa dello stile, questo stanza utilizza un modello strofico atipico. (it)
- А́льба (окс. alba — «ранкова зоря») — поетичний жанр провансальських трубадурів, ранкова пісня, скарга закоханих на неминучість розлуки з настанням ранку. Це своєрідний драматичний діалог кавалера з дамою. Діалогічність альби вказує на її зв'язок з народною піснею. Всупереч класичній куртуазній ситуації, в Альбі любов стає взаємною, але щастя триває коротко: з настанням ранку коханці розлучаються через страх перед плітками або перед ревнивцем-суперником. Жанр альби був запозичений з часом французькими труверами, які називали такі пісні «обад» або «об» (фр. aubade, aube). Цей жанр був поширений також у поезії німецьких мінезингерів. Протилежний жанр до альби — серена, тобто вечірня пісня. (uk)
|
| has abstract
| - L'alba és un gènere trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que, havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers. Intervé també en aquesta composició el personatge del gaita ("guaita") que és l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació; de vegades els amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora, ja que diuen que no ha dormit i té ganes de deixar la vigilància. Segons Riquer, es conserven nou albes en la poesia trobadoresca. L'alba que reproduïm a continuació no és habitual quant a l'estrofisme. Es tracta d'una composició d'autor anònim i d'una sola estrofa que condensa perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa molts més versos: les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se.(Vegeu també: Alba religiosa)
(ca)
- The alba (Old Occitan [ˈalba]; "sunrise") is a genre of Old Occitan lyric poetry. It describes the longing of lovers who, having passed a night together, must separate for fear of being discovered. A common figure found in the alba is the guaita ("sentry" or "guard"), a friend who alerts the lovers when the hour has come to separate. The lovers often accuse the guaita of dozing, being inattentive or separating them too early. The lovers fear not just the lady's husband but also the lauzengiers, the jealous rival. The following example, composed by an anonymous troubadour, describes the longing of a knight for his lady as they part company after a night of forbidden love. Though generally representative of the style, this particular verse uses an atypical strophic pattern. Under the influence of the Occitan troubadours, the Minnesingers developed a similar genre, the Tagelied, in Germany, and in northern France the trouvères developed an equivalent aube genre. The alba itself was imported into the Galician-Portuguese trovadorismo movement, but only one example of it, by Nuno Fernandes Torneol, survives. In 1263, as a counterpart to the alba, Guiraut Riquier composed a song he called a serena (evening song), in which a lover complains about waiting for the evening. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)