| rdfs:comment
| - The Doctrine of Addai (Syriac: ܡܠܦܢܘܬܐ ܕܐܕܝ ܫܠܝܚܐ Malp̄ānūṯā d-Addai Šlīḥā) is a Syriac Christian text, written in the late 4th or early 5th century CE. It recounts the legend of the Image of Edessa as well as the legendary works of Addai and his disciple Mari in Mesopotamia. (en)
- La Doctrina de Addai o Doctrina de Tadeo (Mallpānutā d-Adday šliḥā) es un texto cristiano siríaco apócrifo del Nuevo Testamento, escrito a finales del siglo IV o principios del siglo V, que narra la leyenda de la imagen de Edesa (mandylion), así como las obras legendarias de Addai y su discípulo Mari en Mesopotamia. (es)
- Doktrin Addai adalah sebuah teks Kristen Siria yang ditulis pada akhir abad ke-4 atau awal abad ke-5. Teks tersebut berisi tentang Legenda Gambar dari Edessa serta karya-karya legenda Addai dan muridnya di Mesopotamia. (in)
- Les Cartes de Jesús a Abgar formen part dels textos apòcrifs del Nou Testament. Es tracta d'una suposada correspondència entre Jesús i el rei Abgar V d'Edessa. Els manuscrits conservats mencionen una carta escrita pel rei Abgar a Jesús i enviada a Jerusalem mitjançant el correu Ananies, la resposta de jesús al rei Abgar pel mateix enviat i un escrit redactat en siríac, unit a les cartes anteriors, i conservat per Eusebi de Cesarea. Aquestes cartes també porten per nom la Doctrina d'Addai. (ca)
- La dottrina di Addai è un apocrifo del Nuovo Testamento scritto in siriaco probabilmente nel IV secolo. È riferita ad Addai (nome siriaco corrispondente a Taddeo) e riferito a Taddeo di Edessa, secondo la tradizione uno dei settanta discepoli di Gesù, da non confondersi con l'apostolo Giuda Taddeo. (it)
- La Doctrine de l'apôtre Addaï (Mallpānutā d-Adday šliḥā) est un texte anonyme de la littérature syriaque, composé à Édesse probablement dans la première moitié du Ve siècle. L'auteur affirme avoir puisé dans les archives de la ville pour établir clairement l'origine de l'Église chrétienne d'Édesse, fondée selon la tradition par Addaï, et plus précisément la doctrine prêchée dès l'origine dans la cité par le fondateur. Le texte s'achève par la clausule suivante, garantissant l'authenticité des documents qu'il reproduit : « Comme c'est l'usage dans le royaume d'Abgar et dans tous les royaumes, tout ce qui était dit devant le roi était écrit et déposé dans les archives. Ainsi Laboubna, fils de Sennak, fils d'Abdschadar, le scribe du roi (sāprā d-malkā) a écrit ces actes d'Addaï, l'apôtre, dep (fr)
|
| has abstract
| - Les Cartes de Jesús a Abgar formen part dels textos apòcrifs del Nou Testament. Es tracta d'una suposada correspondència entre Jesús i el rei Abgar V d'Edessa. Els manuscrits conservats mencionen una carta escrita pel rei Abgar a Jesús i enviada a Jerusalem mitjançant el correu Ananies, la resposta de jesús al rei Abgar pel mateix enviat i un escrit redactat en siríac, unit a les cartes anteriors, i conservat per Eusebi de Cesarea. Aquestes cartes també porten per nom la Doctrina d'Addai. La tradició suposava que si les facultats taumatúrgiques de Jesús eren il·limitades, la seva fama hauria travessat les fronteres de Palestina. Aquesta tradició recull les seves relacions epistolars amb Abgar, a qui Tàcit anomena "Rex arabum Acgarus", que va ser rei d'Edessa, a Mesopotàmia, de l'any 4 aC. fins al 7 dC, i després des de l'any 13 fins al 50. La llegenda explica que el rei tenia una malaltia incurable (alguns documents afirmen que era lepra negra) i va escriure una carta a Jesús cap a l'any 30-31, demanant que anés a curar-lo i al mateix temps li oferia protecció contra l'animadversió que els jueus tenien contra ell. Jesús li va contestar per mitjà del mateix emissari que li havia portat la carta (un tal Ananies), on li explicava que li era impossible anar a Edessa perquè havia de realitzar la seva missió divina, però que després de la seva ascensió al cel li enviaria un deixeble per netejar-lo de la seva malaltia i predicar l'evangeli a la ciutat. Ananies, l'emissari, que era pintor, va aprofitar per fer un retrat de Jesús que s'emportà a Edessa, conegut com a Imatge d'Edessa. Després de l'ascensió de Crist, i per suggeriment de Tomàs, va ser enviat a Edessa un dels setanta deixebles, Tadeu (en siríac Addai), que va complir la promesa que Jesús havia fet per carta. Aquesta llegenda connectava la presència del cristianisme a Edessa amb l'època dels apòstols. És possible que aquesta tradició s'originés cap al segle iii. Es conserven dues fonts d'aquesta carta, una anomenada Doctrina d'Addai i l'altra inclosa a la Història de l'Església d'Eusebi de Cesarea. Es conserven nombroses versions d'aquesta carta en siríac, armeni, grec, llatí, àrab, copte i eslau, cosa que demostra la difusió que van tenir aquestes cartes. A inicis de l'Edat Mitjana, aquesta carta va ser utilitzada com un talismà contra les guerres i les malalties. Una versió antiga de les cartes diu al final del text Per això els habitants d'Edessa tenien per costum posar aquesta carta clavada a les portes de la ciutat per a evitar les incursions dels enemics. (ca)
- The Doctrine of Addai (Syriac: ܡܠܦܢܘܬܐ ܕܐܕܝ ܫܠܝܚܐ Malp̄ānūṯā d-Addai Šlīḥā) is a Syriac Christian text, written in the late 4th or early 5th century CE. It recounts the legend of the Image of Edessa as well as the legendary works of Addai and his disciple Mari in Mesopotamia. (en)
- La Doctrina de Addai o Doctrina de Tadeo (Mallpānutā d-Adday šliḥā) es un texto cristiano siríaco apócrifo del Nuevo Testamento, escrito a finales del siglo IV o principios del siglo V, que narra la leyenda de la imagen de Edesa (mandylion), así como las obras legendarias de Addai y su discípulo Mari en Mesopotamia. (es)
- Doktrin Addai adalah sebuah teks Kristen Siria yang ditulis pada akhir abad ke-4 atau awal abad ke-5. Teks tersebut berisi tentang Legenda Gambar dari Edessa serta karya-karya legenda Addai dan muridnya di Mesopotamia. (in)
- La Doctrine de l'apôtre Addaï (Mallpānutā d-Adday šliḥā) est un texte anonyme de la littérature syriaque, composé à Édesse probablement dans la première moitié du Ve siècle. L'auteur affirme avoir puisé dans les archives de la ville pour établir clairement l'origine de l'Église chrétienne d'Édesse, fondée selon la tradition par Addaï, et plus précisément la doctrine prêchée dès l'origine dans la cité par le fondateur. Le texte s'achève par la clausule suivante, garantissant l'authenticité des documents qu'il reproduit : « Comme c'est l'usage dans le royaume d'Abgar et dans tous les royaumes, tout ce qui était dit devant le roi était écrit et déposé dans les archives. Ainsi Laboubna, fils de Sennak, fils d'Abdschadar, le scribe du roi (sāprā d-malkā) a écrit ces actes d'Addaï, l'apôtre, depuis le commencement jusqu'à la fin. Hannan, le fidèle secrétaire-archiviste du roi (ṭbularā šarirā d-malkā) y a apposé son témoignage et l'a déposé dans les archives des actes royaux, où sont conservés avec soin et sans omission les décrets, les lois et les contrats de vente ». (fr)
- La dottrina di Addai è un apocrifo del Nuovo Testamento scritto in siriaco probabilmente nel IV secolo. È riferita ad Addai (nome siriaco corrispondente a Taddeo) e riferito a Taddeo di Edessa, secondo la tradizione uno dei settanta discepoli di Gesù, da non confondersi con l'apostolo Giuda Taddeo. Il testo descrive l'invio di una lettera del re Abgar V a Gesù Cristo elogiandolo per i miracoli e la saggia dottrina, e invitandolo a Edessa per poterlo adorare e convertirsi a lui. Gesù non risponde, ma dopo la sua morte e risurrezione Tommaso apostolo invia il discepolo Addai-Taddeo a re Abgar, il quale è guarito dal mandylion che Addai porta e si converte al cristianesimo, seguito dalla città di Edessa. (it)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)