| rdfs:comment
| - Flagelant (z lat. „flagellans“ – bičující), česky sebemrskač nebo mrskač, označuje přívržence exaltovaného asketického hnutí ve středověku, kteří se na veřejnosti bičovali a chtěli tak pohnout své spoluobčany k pokání před nadcházejícím soudem světa. (cs)
- Die Flagellanten oder Geißler waren eine christliche Laienbewegung im 13. und 14. Jahrhundert. Ihr Name geht auf das lateinische Wort flagellum (Geißel oder Peitsche) zurück. Zu den religiösen Praktiken ihrer Anhänger gehörte die öffentliche Selbstgeißelung, um auf diese Weise Buße zu tun und sich von begangenen Sünden zu reinigen. (de)
- Skurĝiĝantoj aŭ Flagelantoj estas sekto de fanatikismaj katolikoj kiu travagis diversajn urbojn tra Eŭropo, kaj kutimis bati sin al sangoverŝado kiel ago de pento kaj punpago por la pekoj de la tuta homaro, por "meriti" la savon aŭ por nuligi pekojn. Malgraŭ tio estas kondemnita de eklezio, tio ankoraŭ okazas en Latinameriko kaj Filipinoj. (eo)
- El movimiento de los Flagelantes surgió en la Italia de la Edad Media, promoviendo la idea de que uno podía alcanzar la salvación por méritos propios y sin ayuda de la Iglesia católica. Bastaba participar en sus procesiones de penitentes para ser absuelto de los pecados. (es)
- Les Flagellants (nommés disciplinati ou battuti au Moyen Âge) étaient des groupes ambulants de fidèles qui se donnaient la discipline collectivement en public. Leur mouvement atteignit son apogée durant le XIIIe siècle et le XIVe siècle en Europe occidentale. Ceux qui y prenaient part pensaient que la pratique de la flagellation leur permettrait d'expier leurs péchés, atteignant ainsi la perfection, de manière à être acceptés au royaume des cieux après l'Apocalypse. Ils allaient en procession par les villes, nus jusqu'à la ceinture et armés d'un fouet dont ils se flagellaient publiquement, en chantant des cantiques, pour expier leurs péchés. (fr)
- Flagellanten, ook geselaars, geselbroeders of kruisbroeders genoemd, waren in de 13de tot 15de eeuw dweepzieke lieden die in troepen door het land trokken en door zichzelf in het openbaar te geselen Gods barmhartigheid wilden afsmeken. Het Concilie van Konstanz (1417) veroordeelde deze tochten. Een gesel is een soort zweep en met de gesel slaan heet geselen, in het Latijn flagellare. (nl)
- O movimento Flagelantes foi um grupo ou seita cristã que infligia práticas de auto sofrimento como forma de salvação durante os séculos XIII e XIV — época marcada por misticismo, pragas e guerras — na Europa. Os seus membros defendiam que a prática da autoflagelação, ou seja, da aplicação de castigo físico em seus próprios corpos lhes conferia a cura de doenças (peste bubônica, por exemplo) e redenção de seus pecados no mundo espiritual. (pt)
- Флагелантство (лат. flagellare — хльостати, шмагати, бити, мучити; лат. flagellum — бич, батіг) — рух, що виник у XIII столітті. Флагеланти як один із засобів умертвіння плоті використовували самобичування, яке могло бути як публічним, так і келійним. (uk)
- Флагеллантство — движение «бичующихся» (лат. flagellare — «хлестать, сечь, бить, мучить», лат. flagellum — «бич, кнут»), возникшее в XIII веке. Флагелланты в качестве одного из средств умерщвления плоти использовали самобичевание, которое могло быть как публичным, так и келейным. (ru)
- El moviment dels flagel·lants va sorgir en l'edat mitjana per la Pesta Negra. Va néixer a Perúgia en la dècada de 1250, ràpidament es va propagar per Itàlia, i fou prohibit pel Papa en 1261 i apareixent en el Regne d'Hongria al 1262. Els flagel·lants pensaven que, recreant la Passió de Jesús (penitència), aconseguirien salvar-se de la pesta negra, a la qual consideraven un càstig diví. El moviment va ser criticat pel Papa Climent VI, qui pensava que era una manera de qüestionar el seu poder. El Summe Pontífex es va enfadar més quan els flagel·lants van començar a atacar els jueus que trobaven al seu camí, acusant-los de cometre crims que "feien enutjar a Déu". D'aquesta manera, el 1346 es va iniciar la persecució dels flagel·lants, als quals també se'ls culpava per ser els "responsables" d (ca)
- Flagellants are practitioners of a form of mortification of the flesh by whipping their skin with various instruments of penance. Many Christian confraternities of penitents have flagellants, who beat themselves, both in the privacy of their dwellings and in public processions, in order to repent of sins and share in the Passion of Jesus. (en)
- Kaum Flagela (dari bahasa Latin Flaggelum artinya cambuk kecil) adalah sekumpulan orang yang menghukum diri dengan hukuman cambuk untuk menebus dosanya. Kaum ini muncul pada 1260, tetapi baru terlihat perkembangan jumlahnya pada abad ke-14. Mencambuk diri sebenarnya sudah ada sebelum kaum ini berkembang, terutama pada lingkungan monastik (kebiaraan). Akan tetapi, tindakan ini semakin berkembang dan memengaruhi setiap orang untuk melakukannya, dengan alasan bahwa Tuhan akan menghukum dunia ini sehingga manusia harus menghukum diri sedemikian rupa supaya penghancuran dunia tidak terjadi. Kaum flagela menjunjung tinggi disiplin bahkan menganggap hukuman cambuk sebagai ritual. Orang yang ingin bergabung dengan kaum flagela ini harus melakukan hal yang serupa selama tiga puluh tiga ditambah set (in)
- I flagellanti furono un movimento cattolico costituito da varie sette religiose durante il Medioevo, rimasto attivo dal XIII al XV secolo.Erano caratterizzati dalla pratica dell'autoflagellazione in pubblico; la flagellazione era una forma di penitenza e devozione impiegata da numerosi ordini religiosi, quali camaldolesi, cluniacensi, francescani e, meno frequentemente, domenicani. Essa serviva non solo come pratica religiosa e mortificatrice, ma anche come mezzo attraverso cui ottenere da Dio la cessazione di catastrofi, guerre o epidemie. (it)
- Flagelanci, flagellanci, biczownicy, kapnicy (łac. flagellum bat, bicz) – członkowie bractw religijnych, istniejących od XIII do XV wieku, głównie we Włoszech, Niemczech, później także w Hiszpanii i Polsce, które praktykowały publiczne biczowanie się jako formę pokuty. Początkowo byli pozytywnie oceniani przez Kościół katolicki i objęli znaczną część ludności różnych stanów. Zwłaszcza podczas wielkich epidemii charakterystyczne były procesje i wędrówki półnagich biczujących się do krwi kobiet i mężczyzn, często prowadzonych przez księży z krzyżami i flagami. (pl)
- Flagellanter (av latinets flagellare, gissla), gisslare eller korsbröder (efter korset på deras kåpor) kallades medlemmarna av vissa medeltida brödraskap som trodde sig genom kroppens gisslande kunna förvärva syndaförlåtelse. Sådana rörelser uppstod sporadiskt under tider av nöd. De uppträdde för första gången i Perugia 1260 och spred sig snabbt över hela Europa. (sv)
|
.jpg)
_·_HHWXI26.svg)
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)