Pasqual Calbó Caldés (24 October 1752 – 12 April 1817) was an 18th-century painter, finding in Menorca inspiration for his work, as the island had cultural diversity following a successful British invasion. His affinity for Menorca led him to reduce his economic ambition, and his circumstances required he change his career as a painter, instead beginning work as a teacher of geometry, architecture and physics.
Attributes | Values |
---|
rdf:type
| |
rdfs:label
| - Pasqual Calbó i Caldés (ca)
- Pasqual Calbó Caldés (es)
- Pasqual Calbó i Caldés (en)
- Pasqual Calbó i Caldés (pl)
|
rdfs:comment
| - Pasqual Calbó Caldés (24 October 1752 – 12 April 1817) was an 18th-century painter, finding in Menorca inspiration for his work, as the island had cultural diversity following a successful British invasion. His affinity for Menorca led him to reduce his economic ambition, and his circumstances required he change his career as a painter, instead beginning work as a teacher of geometry, architecture and physics. (en)
- Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) fou un pintor menorquí, considerat un dels millors pintors de la història de l'illa. Gràcies a una pensió d'estudis, el 1770 se'n va anar a Itàlia durant diversos anys per aprendre pintura de la mà del pintor Chiesa, passant per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca gràcies a un salconduit. La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'un tractat científic en llengua catalana. (ca)
- Pasqual Calbó Caldés (Mahón, 24 de octubre de 1752- Mahón., 12 de abril de 1817) fue un pintor del siglo XVIII que encontró en Menorca el lugar idóneo para desarrollar su inteligencia, sensibilidad y creatividad, ya que la isla disponía de una gran riqueza cultural propiciada por la invasión inglesa. Calbó escribe sin dificultad alguna en catalán, italiano y francés, y se defiende con soltura en alemán, inglés y castellano, a la par que aprende rápidamente a utilizar el mar como vía de comunicación, cosa que le permite trabajar en Viena, estudiar en Roma y viajar a lugares como el Caribe. Tras recorrer mundo, vuelve a Menorca a la edad de 28 años, con dificultades para desarrollar sus capacidades artísticas. Por este motivo, se establece definitivamente en Mahón. (es)
- Pasqual Calbó i Caldés – hiszpański malarz pochodzący z Minorki. W latach 1770–1774 studiował na Królewskiej Akademii Sztuk Pięknych San Carlos w Walencji. W 1774 r. został wyróżniony przez królową Marię Teresę Hiszpańską i otrzymał od niej stałą pensję. Studiował również na akademiach we Francji, Rzymie i Wiedniu. W 1780 r. powrócił do rodzinnego Mahón. W 1787 r. ze względu na zły stan zdrowia postanowił wyjechać na Hawanę, jednak powrócił na Minorkę w 1790 roku. (pl)
|
foaf:depiction
| |
birth place
| |
death place
| |
death place
| |
death date
| |
birth place
| |
birth date
| |
dcterms:subject
| |
Wikipage page ID
| |
Wikipage revision ID
| |
Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
Link from a Wikipage to an external page
| |
sameAs
| |
dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
thumbnail
| |
birth date
| |
caption
| - Self-portrait, oil in ivory, display in Museu de Menorca (en)
|
death date
| |
occupation
| |
has abstract
| - Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) fou un pintor menorquí, considerat un dels millors pintors de la història de l'illa. Gràcies a una pensió d'estudis, el 1770 se'n va anar a Itàlia durant diversos anys per aprendre pintura de la mà del pintor Chiesa, passant per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca gràcies a un salconduit. Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on redactà diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817. La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'un tractat científic en llengua catalana. (ca)
- Pasqual Calbó Caldés (Mahón, 24 de octubre de 1752- Mahón., 12 de abril de 1817) fue un pintor del siglo XVIII que encontró en Menorca el lugar idóneo para desarrollar su inteligencia, sensibilidad y creatividad, ya que la isla disponía de una gran riqueza cultural propiciada por la invasión inglesa. Calbó escribe sin dificultad alguna en catalán, italiano y francés, y se defiende con soltura en alemán, inglés y castellano, a la par que aprende rápidamente a utilizar el mar como vía de comunicación, cosa que le permite trabajar en Viena, estudiar en Roma y viajar a lugares como el Caribe. Tras recorrer mundo, vuelve a Menorca a la edad de 28 años, con dificultades para desarrollar sus capacidades artísticas. Por este motivo, se establece definitivamente en Mahón. Era un incondicional de Menorca, y este aspecto le hizo renunciar a ambiciones económicas con el fin de quedarse en la isla tras viajar durante su juventud. Las circunstancias de su vida le obligan a tener que cambiar de su profesión de pintor a dedicarse a la docencia impartiendo clases de geometría, diseño, arquitectura y física. Recordado por sus coetáneos pero olvidado por la sociedad al poco tiempo de su muerte. (es)
- Pasqual Calbó Caldés (24 October 1752 – 12 April 1817) was an 18th-century painter, finding in Menorca inspiration for his work, as the island had cultural diversity following a successful British invasion. His affinity for Menorca led him to reduce his economic ambition, and his circumstances required he change his career as a painter, instead beginning work as a teacher of geometry, architecture and physics. (en)
- Pasqual Calbó i Caldés – hiszpański malarz pochodzący z Minorki. W latach 1770–1774 studiował na Królewskiej Akademii Sztuk Pięknych San Carlos w Walencji. W 1774 r. został wyróżniony przez królową Marię Teresę Hiszpańską i otrzymał od niej stałą pensję. Studiował również na akademiach we Francji, Rzymie i Wiedniu. W 1780 r. powrócił do rodzinnego Mahón. W 1787 r. ze względu na zły stan zdrowia postanowił wyjechać na Hawanę, jednak powrócił na Minorkę w 1790 roku. Tworzył dzieła w duchu realizmu. Malował obrazy o charakterze religijnym, pejzaże i portrety. Podczas pobytu w Rzymie zainspirował się pracami Antona Rafaela Mengsa; uważał Mengsa za wzór do naśladowania i kopiował jego dzieła. (pl)
|