| rdfs:comment
| - Die Via Valeria (später Via Claudia Valeria) war eine Staatsstraße (via publica) des Römischen Reiches. (de)
- Валерієва дорога (лат. Via Valeria) — стародавня римська дорога. Дорога була побудована у 307 році до н. е. між Римом, Тібуром і Корфінієм і продовжувала тибуртинську дорогу у північно-східному напрямку. Дорога була побудована, можливо, цензором Марком Валерієм Мессаллою (лат. Marcus Valerius Messalla) у 154 році до н. е. На Валерієвій дорозі лежали латинські міста: Варія, Карсеоли і Альба. Сьогодні сучасна залізниця з Риму в італ. Castellammare Adriatico проходить поруч з Валерієвою дорогою. Гробниця македонського царя Персея була знайдена при розкопках при дорозі у 2005 році. (uk)
- Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus. Les estacions segons l'Itinerari d'Antoní i prenent per sortida Roma, eren:
* Tibur (Tívoli)
* Carseoli (Carsoli)
* Alba Fucens (Alba)
* Cerfennia
* Corfinium
* Interpromium
* Teate (Chieti) (ca)
- La Voie Valérienne ou Voie Tiburtine Valérienne (latin : Via Valeria ou Via Tiburtina Valeria) est une voie romaine antique de l'Italie qui est la continuation vers le nord-est de la Voie Tiburtine, qui relie Rome à Tibur. Cette voie est prolongée dans la vallée de l'Anio et au-delà probablement par l'intermédiaire du censeur Marcus Valerius Messalla en 154 av. J.-C. Elle passe par Varia, près de la source de l'Aqueduc Anio Vetus, puis, longeant encore quelque peu l'Anio avant de se diriger dans les Apennins par Carsioli : (fr)
- La Vía Valeria (en latín Via Valeria) fue una antigua calzada romana que salía de Tibur e iba hacia el lago Fucinus y el país de los marsos (marsi) y Corfinium (en el país de los peligni), y después fue continuada hasta el mar Adriático, en concreto hasta la desembocadura del Aternus. Las estaciones, según el Itinerario Antonino, y tomando Roma como salida, eran:
* Tibur (Tívoli)
* Carseoli (Carsoli)
* Alba Fucentia (Alba)
* Cerfennia (Sta Felicita)
* Corfinium (San Pelino)
* Interpromium (Osteria di San Valentino)
* Teate (Chieti)
* Datos: Q683101 (es)
- The Via Valeria was an ancient Roman road of Italy, the continuation north-eastwards of the Via Tiburtina. It probably owed its origin to Marcus Valerius Messalla, censor in 154 BC. It ran first up the Anio valley past Varia, and then, abandoning it at the 36th mile, where the Via Sublacensis diverged, ascended to Carsoli, and then again to the lofty pass of , whence it descended again to the valley in Roman times occupied by the Lake Fucino. It is doubtful whether Via Valeria ran farther than the eastern point of the territory of the Marsi at Cerfennia, to the northeast of Lake Fucino, before the time of Claudius. Strabo states that in his day it went as far as Corfinium, and this important place must have been in some way accessible from Rome, but probably, beyond Cerfennia, only by a tr (en)
- Via Valeria var en romersk väg som gick mellan Tibur (dagens Tivoli) och Aternum. Förmodligen lät censorn bygga vägen omkring 154 f.Kr. Vägen gick i nordostlig riktning från Rom upp till och equiernas områden. Vägen gick förbi Varia, där vägen delade sig. gick till Subiaco, medan Via Valeria fortsatte till Carsoli, , sjön Fucino och sedan till marsernas stad Cerfennia. Strabon hävdar att vägen gick ända till den viktiga orten Corfinium, men förmodligen var vägen föga mer än en stig efter Cerfennia, där terrängen började bli mycket kuperad. (sv)
- Валериева дорога (лат. Via Valeria) — древняя римская дорога. Дорога была построена в 307 году до н. э. между Тибуром и Корфинием (в другом источнике сказано, из Рима до Атри (конечный пункт)) и продолжала Тибуртинскую дорогу в северо-восточном направлении, по долине реки Анио. Дорога была построена, возможно, цензором Марком Валерием Мессаллой (лат. Marcus Valerius Messalla) в 154 году до н. э.. На Валериевой дороге стояли латинские города (колонии): Вария, Карсеолы (Карсоли) и Альба. (ru)
|
| has abstract
| - Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus. No es coneix la seva data de construcció, però s'ha suposat que va ser obra de Marc Valeri Màxim, que va ser censor l'any 307 aC juntament amb Gai Juni Bubulc Brut. Era una continuació de la Via Tiburtina, que conduïa de Roma a Tibur, i encara que tots els Itineraris parlen de la Via Valèria, en temps d'Estrabó encara es mantenia la divisió, ja que diu clarament que la via Valèria conduïa des de Tibur fins al país dels marsis i a Corfinium, al país dels pelignes. Tal com en parla Estrabó, se suposaria que al seu temps la via arribava fins a Corfinium, però no era així, ja que s'aturava a Cerfennia (avui Collarmele) al peu del mons Imeus, on hi havia un coll costerut i difícil per on no passava la via. No va ser fins al temps de l'emperador Claudi que es va continuar fins a la desembocadura de l'Aternus. Aquest tram va portar en un principi el nom de via Claudia Valeria, nom que va durar poc, ja que després tota la carretera des de Roma dins a l'Adriàtic s'anomenava només Valèria, tal com diu l'Itinerari d'Antoní. Les estacions segons l'Itinerari d'Antoní i prenent per sortida Roma, eren:
* Tibur (Tívoli)
* Carseoli (Carsoli)
* Alba Fucens (Alba)
* Cerfennia
* Corfinium
* Interpromium
* Teate (Chieti) La segona part de la via l'Itinerari l'inicia a Pescara i el segueix fins a Ancona (on trobava la Via Flamínia), amb les següents estacions:
* Ostia Aterni (Pescara)
* Hadria (Atri)
* Castrum Novum
* Castrum Truentium (a la boca del Tronto)
* Castellum Firmanum
* Potentia (Potenza)
* Numana (Humana)
* Ancona. (ca)
- Die Via Valeria (später Via Claudia Valeria) war eine Staatsstraße (via publica) des Römischen Reiches. (de)
- La Vía Valeria (en latín Via Valeria) fue una antigua calzada romana que salía de Tibur e iba hacia el lago Fucinus y el país de los marsos (marsi) y Corfinium (en el país de los peligni), y después fue continuada hasta el mar Adriático, en concreto hasta la desembocadura del Aternus. No se sabe cuando fue construida pero se supone que fue obra de M. Valerio Máximo que fue censor con C. Junio Bubulco en 307 a. C. Fue una continuación de la Vía Tiburtina que llevaba de Roma a Tíbur, y más tarde el nombre de Valeria se les dio a los dos tramos. La parte de la vía que iba del país de los peligni (incluido) hasta el mar no fue construida antes del reinado de Claudio, y se llamó , nombre que después se perdió para permanecer únicamente el de Valeria. Las estaciones, según el Itinerario Antonino, y tomando Roma como salida, eran:
* Tibur (Tívoli)
* Carseoli (Carsoli)
* Alba Fucentia (Alba)
* Cerfennia (Sta Felicita)
* Corfinium (San Pelino)
* Interpromium (Osteria di San Valentino)
* Teate (Chieti) La segunda parte de la vía el Itinerario la inicia en Pescara y la sigue hasta Ancona (donde se encontraba con la Vía Flaminia), con las siguientes estaciones:
* Ostia Aterni (Pescara)
* Hadria (Atri)
* Castrum Novum (Giulia Nuova)
* Castrum Truentium (en la boca del Tronto)
* Castellum Firmanum (Porto di Fermo)
* Potentia (Potenza)
* Numana (Humana)
* Ancona La Vía Valeria dio nombre a la provincia de Valeria Suburbicaria, cuyo territorio era cruzado por esta vía (y por la Vía Salaria).
* Datos: Q683101 (es)
- La Voie Valérienne ou Voie Tiburtine Valérienne (latin : Via Valeria ou Via Tiburtina Valeria) est une voie romaine antique de l'Italie qui est la continuation vers le nord-est de la Voie Tiburtine, qui relie Rome à Tibur. Cette voie est prolongée dans la vallée de l'Anio et au-delà probablement par l'intermédiaire du censeur Marcus Valerius Messalla en 154 av. J.-C. Elle passe par Varia, près de la source de l'Aqueduc Anio Vetus, puis, longeant encore quelque peu l'Anio avant de se diriger dans les Apennins par Carsioli :
* Tibur (Tivoli)
* Carseoli (Carsoli)
* Alba Fucens (Alba Fucense)
* Corfinium (San Pelino)
* Teate (Chieti) La seconde partie de la voie prend l'itinéraire suivant, longeant la côte adriatique à partir de Pescara, se joignant à la Via Salaria à jusqu'à Ancône où elle croise la Via Flaminia :
* Ostia Aterni (Pescara)
* Hadria (Atri)
*
* Potentia (Potenza)
* Numana (Humana)
* Ancona Il existe une autre Voie Valérienne, en Sicile, raccordant Messine à Syracuse. Une voie romaine du même nom a aussi existé en France, le long de la vallée du Rhône, en Ardèche. (fr)
- The Via Valeria was an ancient Roman road of Italy, the continuation north-eastwards of the Via Tiburtina. It probably owed its origin to Marcus Valerius Messalla, censor in 154 BC. It ran first up the Anio valley past Varia, and then, abandoning it at the 36th mile, where the Via Sublacensis diverged, ascended to Carsoli, and then again to the lofty pass of , whence it descended again to the valley in Roman times occupied by the Lake Fucino. It is doubtful whether Via Valeria ran farther than the eastern point of the territory of the Marsi at Cerfennia, to the northeast of Lake Fucino, before the time of Claudius. Strabo states that in his day it went as far as Corfinium, and this important place must have been in some way accessible from Rome, but probably, beyond Cerfennia, only by a track. The difficult route from Cerfennia to the valley of the Aternus, a drop of nearly 300 m, involving too the crossing of the main ridge of the Apennines by the modern was, however, probably not made into a highroad until Claudius' reign: one of his milestones (Corp. Inscr. Lat. IX. 5973) states that in 48-49 AD, he made the Via Claudia Valeria from Cerfennia to the mouth of the Aternus (the site of modern Pescara). He also constructed a road, the Via Claudia Nova, connecting the Via Salaria, which it left at (modern Civitatomassa, near Amiternum) with the Via Valeria near the modern Popoli. This road was continued south (we do not know by whom or when) to Isernia. From Popoli the road followed the valley of the Aternus to its mouth, and there joined the coast-road at Pescara. The modern railway from Rome to Castellammare Adriatico follows closely the line of the Via Valeria. The lost tomb of Perseus, last king of Macedon, was discovered by televised excavations in the Via Valeria in 2005. A second Via Valeria, the Via Valeria of Sicily, connected Messina and Siracusa. Hardly widened or improved until the nineteenth century, it remained the backbone of the Ionian drainage basin of Sicily, favoring the development of cities along it: Messina, Taormina, Giardini-Naxos, Giarre, Acireale, Catania, Augusta, Siracusa. Today, Route 114 follows it in part. (en)
- Via Valeria var en romersk väg som gick mellan Tibur (dagens Tivoli) och Aternum. Förmodligen lät censorn bygga vägen omkring 154 f.Kr. Vägen gick i nordostlig riktning från Rom upp till och equiernas områden. Vägen gick förbi Varia, där vägen delade sig. gick till Subiaco, medan Via Valeria fortsatte till Carsoli, , sjön Fucino och sedan till marsernas stad Cerfennia. Strabon hävdar att vägen gick ända till den viktiga orten Corfinium, men förmodligen var vägen föga mer än en stig efter Cerfennia, där terrängen började bli mycket kuperad. Förmodligen var det inte förrän under Claudius som vägen efter Cerfennia förbättrades. Då bytte också Via Valeria namn till Via Claudia Valeria. Via Claudia Valeria gick från Cerfennia till Aternum vid floden Aternus mynning, där Pescara idag ligger. (sv)
- Валерієва дорога (лат. Via Valeria) — стародавня римська дорога. Дорога була побудована у 307 році до н. е. між Римом, Тібуром і Корфінієм і продовжувала тибуртинську дорогу у північно-східному напрямку. Дорога була побудована, можливо, цензором Марком Валерієм Мессаллою (лат. Marcus Valerius Messalla) у 154 році до н. е. На Валерієвій дорозі лежали латинські міста: Варія, Карсеоли і Альба. Сьогодні сучасна залізниця з Риму в італ. Castellammare Adriatico проходить поруч з Валерієвою дорогою. Гробниця македонського царя Персея була знайдена при розкопках при дорозі у 2005 році. (uk)
- Валериева дорога (лат. Via Valeria) — древняя римская дорога. Дорога была построена в 307 году до н. э. между Тибуром и Корфинием (в другом источнике сказано, из Рима до Атри (конечный пункт)) и продолжала Тибуртинскую дорогу в северо-восточном направлении, по долине реки Анио. Дорога была построена, возможно, цензором Марком Валерием Мессаллой (лат. Marcus Valerius Messalla) в 154 году до н. э.. На Валериевой дороге стояли латинские города (колонии): Вария, Карсеолы (Карсоли) и Альба. Сегодня современная железная дорога из Рима в итал. Castellammare Adriatico проходит рядом с Валериевой дорогой. Гробница македонского царя Персея была найдена при раскопках на дороге в 2005 году. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
