| rdfs:comment
| - Baraïta (judéo-araméen ברייתא barayata, « extérieur » ; pl. baraïtot) est un terme générique désignant une tradition orale juive non incorporée dans la Mishna. Il peut s'appliquer à un ensemble des « enseignements extérieurs » (et s'écrit avec une majuscule) ou à l'un de ces enseignements lui-même (et s'écrit avec une minuscule).Les baraïtot sont généralement énoncées par les Tannaïm (docteurs de la Mishna), mais certaines tirent leur origine des Amoraïm (docteurs du Talmud). (fr)
- バーライター、バライタ（בָּרַיְתָא, ברייתא bāray(ə)thā’, Baraita, Baraitha, Beraita）はアラム語で「外側 "external", "outside"」を意味し、ミシュナーには取り込まれなかったタンナーイームというラビ群の言説であり、ユダ・ハナシが編纂したもの。複数形はバーライトート בָּרַיְתוֹת Baraitot である。バライターとも言う。 ゲマーラーに一部が引用されている。更に、バーライターの集成の一つがトーセフターとなった。 ミシュナーには劣るとされており、ミシュナーとバーライターの内容に違いがある場合、ミシュナーが採用される。 (ja)
- Baraita (aramaico ברייתא: "esterno" o "fuori"; plur. Baraitot (anche Barayata). Anche Baraitha, Beraita, Ashkenazi: Beraisa) designa una tradizione della Legge orale ebraica che non è stata incorporata nella Mishnah. "Baraita" si riferisce quindi agli insegnamenti "esterni" ai sei ordini della Mishnah. Originariamente "Baraita" si riferiva probabilmente agli insegnamenti delle scuole al di fuori delle principali yeshivah dell'era mishnaica, sebbene in raccolte successive Baraitot individuali siano spesso state scritte dai saggi della Mishnah (Tannaim). (it)
- Baraita (en hebreu: ברייתא) (plural: Baraitot) designa una tradició existent en la llei oral jueva que no va ser incorporada en la Mixnà. La paraula "Baraita" es refereix als ensenyaments que estan fora dels sis ordres de la Mixnà. Originalment, "Baraita" probablement es referia als ensenyaments de les ieixives, escoles, i acadèmies talmúdiques principals, encara que en col·leccions posteriors, les baraitot individuals són sovint escrites pels savis de la Mixnà (els Tanaim). (ca)
- Baraita (Aramaic: בָּרַיְתָא "external" or "outside"; pl. Barayata or Baraitot; also Baraitha, Beraita; Ashkenazi: Beraisa) designates a tradition in the Jewish oral law not incorporated in the Mishnah. Baraita thus refers to teachings "outside" of the six orders of the Mishnah. Originally, "Baraita" probably referred to teachings from schools outside the main Mishnaic-era academies – although in later collections, individual Baraitot are often authored by sages of the Mishna (Tannaim). (en)
- Baraita (aramäisch ברייתא ‚etwas, das außerhalb ist‘; pl. Baraitot) bezeichnet eine Lehrmeinung aus tannaitischer Zeit, die jedoch keinen Eingang in die Mischna gefunden hat. „Außerhalb“ bezieht sich dementsprechend auf „außerhalb der Mischna“. Ursprünglich könnte sich „außerhalb“ jedoch auf „außerhalb der bedeutendsten Lehrhäuser (d. h. von Sura und Pumbedita)“ bezogen haben, wenngleich in späterer Zeit Tannaim (Lehrer der Mischna) als Autoren einer Baraita genannt werden. (de)
- Baraita (en hebreo: ברייתא) (plural: Baraitot) designa una tradición existente en la ley oral judía que no fue incorporada en la Mishná. La palabra "Baraita" se refiere a las enseñanzas que están fuera de los seis órdenes de la Mishná. Originalmente, "Baraita" probablemente se refería a las enseñanzas de las , escuelas, y academias talmúdicas principales, aunque en colecciones posteriores, las baraitot individuales son a menudo escritas por los sabios de la Mishná (los Tanaim). (es)
- Baraita (arameiska: (hebreiska בָּרַיְתָא, "extern" eller "utanför", plural: Barayata eller Baraitot, även Baraitha, Beraita, ashkenazisk hebreiska: Beraisa) betecknar en tradition i judisk muntlig lag som inte ingår i Mishna, som sammanfattar den judiska lagen Torah och tolkningen av lagen. Stilen på Baraita är i princip omöjlig att skilja från den för Mishna, men vissa kommer närmare Mishna-idiom än andra. Till exempel, det andra kapitlet av Kallah Rabbathi, en beraita-samling, läggs ofta till Pirkei Avoth, eftersom båda är lika i stil och innehåll. (sv)
|
| has abstract
| - Baraita (en hebreu: ברייתא) (plural: Baraitot) designa una tradició existent en la llei oral jueva que no va ser incorporada en la Mixnà. La paraula "Baraita" es refereix als ensenyaments que estan fora dels sis ordres de la Mixnà. Originalment, "Baraita" probablement es referia als ensenyaments de les ieixives, escoles, i acadèmies talmúdiques principals, encara que en col·leccions posteriors, les baraitot individuals són sovint escrites pels savis de la Mixnà (els Tanaim). Segons Maimònides, les baraitot van ser compilades pel Rabí Hoixayà i el Rabí Bar Kapara, encara que cap compilació va ser transmesa com la Tosefta. Com que la Mixnà encapsula tota la Llei oral i està escrita en una forma compacta (va ser dissenyada per facilitar la transmissió oral), moltes variants, versions, explicacions addicionals, comentaris, i lleis, no van ser incloses a la Mixnà. Aquestes lleis van ser després compilades en unes obres anomenades baraitot, en forma de llista d'ensenyaments d'un savi. La paraula "Baraita" també es pot fer servir per designar a les col·leccions d'aquests savis. Les principals col·leccions de baraitot són: la Tosefta, la Halacà, i els següents midraixim: (Mekhiltà, Sifrà, i Sifré). L'autoritat de la Baraita és menor que l'autoritat de la Mixnà. No obstant això, aquestes obres són el text de prova bàsic dels savis talmúdics, en el seu anàlisi, i en la seva interpretació de la Mixnà i la Guemarà. Les baraitot anònimes, sovint són atribuïdes a un Tanaim en particular pel Talmud. En el Talmud de Jerusalem, les referències a les baraitot són menys comunes. L'estil de la Baraita és bàsicament indistingible de l'estil de la Mixnà, però algunes baraitot estan més prop del llenguatge de la Mixnà que unes altres. Per exemple, el segon capítol de Kalah Rabati, una compilació de baraitot, sovint s'afegeix al tractat Pirkei Avot, ja que tots dos tractats són semblants en estil i en contingut. Existien altres tradicions contemporànies a la Mixnà, la Guemarà freqüentment es refereix a les mateixes amb la fi de comparar-les amb el contingut de la Mixnà, i d'aquesta manera recolzar o refutar les proposicions dels Amoraïm. Totes aquestes fonts són conegudes com a baraitot (en singular: baraita), en hebreu: ברייתא). Les baraitot citades a la Guemarà són generalment cites de la Tosefta (un compendi legal paral·lel a la Mixnà) i els midraixim legals (específicament: Mekhiltà, Sifrà, i Sifré). Algunes baraitot, no obstant això, són conegudes solament per les tradicions citades a la Guemarà, i no són part de cap altra col·lecció. (ca)
- Baraita (Aramaic: בָּרַיְתָא "external" or "outside"; pl. Barayata or Baraitot; also Baraitha, Beraita; Ashkenazi: Beraisa) designates a tradition in the Jewish oral law not incorporated in the Mishnah. Baraita thus refers to teachings "outside" of the six orders of the Mishnah. Originally, "Baraita" probably referred to teachings from schools outside the main Mishnaic-era academies – although in later collections, individual Baraitot are often authored by sages of the Mishna (Tannaim). According to Maimonides (Introduction to Mishneh Torah), the baraitot were compiled by Rabbi Hoshaya and Bar Kappara, although no compilation was passed down to us as the Tosefta was. Because the Mishnah encapsulates the entire Oral Law in a purposely compact form (designed to both facilitate and necessitate oral transmission), many variant versions, additional explanations, clarifications and rulings were not included in the Mishnah. These were later compiled in works called the "Baraitot" – often in the form of a list of teachings by one sage. Baraita can thus also designate collections of such traditions. The main collections of Baraita are the Tosefta and the Halakhic Midrashim (Mekhilta, Sifra and Sifre). The authority of the Baraita is somewhat less than that of the Mishnah. Nevertheless, these works are the basic "proof-text" cross-referenced by the Talmudic sages in their analysis and interpretation of the Mishna; see Gemara. Here, a teaching from the Baraita is usually introduced by the Aramaic word "Tanya" ("It was orally taught") or by "Tanu Rabanan" ("Our Rabbis have orally taught"), whereas "Tnan" ("We have orally taught") introduces quotations from the Mishnah. Anonymous Baraitot are often attributed to particular Tannaim by the Talmud. In the Jerusalem Talmud, references to Baraitot are less common. The style of the Baraita is basically indistinguishable from that of the Mishna, but some come closer to Mishnaic idiom than others. For example, the second chapter of Kallah Rabbathi, a beraita compilation, is often appended to Pirkei Avoth, as both are similar in style and content. (en)
- Baraita (aramäisch ברייתא ‚etwas, das außerhalb ist‘; pl. Baraitot) bezeichnet eine Lehrmeinung aus tannaitischer Zeit, die jedoch keinen Eingang in die Mischna gefunden hat. „Außerhalb“ bezieht sich dementsprechend auf „außerhalb der Mischna“. Ursprünglich könnte sich „außerhalb“ jedoch auf „außerhalb der bedeutendsten Lehrhäuser (d. h. von Sura und Pumbedita)“ bezogen haben, wenngleich in späterer Zeit Tannaim (Lehrer der Mischna) als Autoren einer Baraita genannt werden. Da die Mischna die gesamte mündliche Tora in sehr knapper Form enthält – um die mündliche Weitergabe zu erleichtern –, sind zahlreiche Varianten, zusätzliche Erklärungen, klärende Ausdeutungen und Regeln nicht in der Mischna enthalten. Diese wurden später zusammengestellt in Werken, die man ebenfalls „Baraitot“ nennt, häufig in Form von Listen von Lehren eines Weisen. „Baraita“ bezeichnet also neben der einzelnen Lehre auch deren Kompilation. Hauptsammlungen von Baraitot sind die Tosefta und die halachischen Midraschim (z. B. Mechilta, Sifra und Sifre). Baraitot haben halachisch etwas geringeres Gewicht als die Mischna. Trotzdem gelten solche Lehrmeinungen ebenfalls als Beweistexte für die Amoräer, die Lehrer des Talmud, in deren Analysen und Interpretationen der Mischna. In der Regel wird eine Baraita im talmud bavli durch die aramäischen Formulierungen tanja (aramäisch תניא; hebräisch למדנו בעל פה; dt. ‚es wird gelehrt‘) oder tanu Rabbanan (aramäisch תנו רבנן; hebräisch שנו רבותינו; dt.: „unsere Meister lehrten“) eingeleitet, während ein Mischnazitat mit tenan eingeführt wird. Im Jerusalemer bzw. palästinischen Talmud sind Zitationen aus Baraitot seltener anzutreffen. Der sprachliche Stil der Baraitot lässt sich von dem der Mischna kaum unterscheiden, wenngleich einzelne Passagen bereits Anzeichen einer späteren Sprachstufe des Hebräischen aufweisen. Eine Ausgabe gesammelter Baraitot aus dem palästinischen und babylonischen Talmud nahm M. Higger vor (Otsar ha-Baraitot. 10 Bände, New York 1938–1948). (de)
- Baraita (en hebreo: ברייתא) (plural: Baraitot) designa una tradición existente en la ley oral judía que no fue incorporada en la Mishná. La palabra "Baraita" se refiere a las enseñanzas que están fuera de los seis órdenes de la Mishná. Originalmente, "Baraita" probablemente se refería a las enseñanzas de las , escuelas, y academias talmúdicas principales, aunque en colecciones posteriores, las baraitot individuales son a menudo escritas por los sabios de la Mishná (los Tanaim). Según Maimónides, las baraitot fueron compiladas por el Rabino Hoshaya y el Rabino Bar Kapara, aunque ninguna compilación fue transmitida como la Tosefta. Debido a que la Mishná encapsula toda la ley oral y está escrita en una forma compacta (fue diseñada para facilitar la transmisión oral), muchas variantes, versiones, explicaciones adicionales, comentarios, y leyes, no fueron incluidas en la Mishná. Estas leyes fueron luego compiladas en unas obras llamadas "baraitot", en forma de lista de enseñanzas de un sabio. La palabra "Baraita" también puede utilizarse para designar a las colecciones de estos sabios. Las principales colecciones de baraitot son: la Tosefta, la Halajá y los siguientes midrashim: (Mejiltá, Sifrá y Sifré). La autoridad de la Baraita es menor que la autoridad de la Mishná. Sin embargo, estas obras son el texto de prueba básico utilizado por los sabios talmúdicos, en su análisis e interpretación de la Mishná y la Guemará. Las baraitot anónimas, a menudo son atribuidas a un Tanaim en particular por el Talmud. En el Talmud de Jerusalén, las referencias a las baraitot son menos comunes. El estilo de la Baraita es básicamente indistinguible del estilo de la Mishná, pero algunas baraitot están más cerca del lenguaje de la Mishná que otros. Por ejemplo, el segundo capítulo de Kalah Rabati, una compilación de baraitot, a menudo se añade al tratado talmúdico Pirkei Avot, ya que ambos tratados son similares en estilo y en contenido. Existían otras tradiciones tanaíticas contemporáneas a la Mishná. La Guemará frecuentemente se refiere a las mismas a fin de compararlas con el contenido de la Mishná y de esta forma apoyar o refutar las proposiciones de los Amoraim. Todas estas fuentes tanaíticas no midráshicas son conocidas como baraitot (lit. material externo, "Trabajos referidos a la Mishná"; sing. baraita, en hebreo: ברייתא). Las baraitot citadas en la Guemará son generalmente citas de la Tosefta (un compendio halájico tanaítico paralelo a la Mishná) y los Midrash Halajá (específicamente Mejiltá, Sifrá y Sifré). Algunas baraitot, sin embargo, son conocidas solamente por tradiciones citadas en la Guemará, y no son parte de ninguna otra colección. (es)
- Baraïta (judéo-araméen ברייתא barayata, « extérieur » ; pl. baraïtot) est un terme générique désignant une tradition orale juive non incorporée dans la Mishna. Il peut s'appliquer à un ensemble des « enseignements extérieurs » (et s'écrit avec une majuscule) ou à l'un de ces enseignements lui-même (et s'écrit avec une minuscule).Les baraïtot sont généralement énoncées par les Tannaïm (docteurs de la Mishna), mais certaines tirent leur origine des Amoraïm (docteurs du Talmud). (fr)
- バーライター、バライタ（בָּרַיְתָא, ברייתא bāray(ə)thā’, Baraita, Baraitha, Beraita）はアラム語で「外側 "external", "outside"」を意味し、ミシュナーには取り込まれなかったタンナーイームというラビ群の言説であり、ユダ・ハナシが編纂したもの。複数形はバーライトート בָּרַיְתוֹת Baraitot である。バライターとも言う。 ゲマーラーに一部が引用されている。更に、バーライターの集成の一つがトーセフターとなった。 ミシュナーには劣るとされており、ミシュナーとバーライターの内容に違いがある場合、ミシュナーが採用される。 (ja)
- Baraita (aramaico ברייתא: "esterno" o "fuori"; plur. Baraitot (anche Barayata). Anche Baraitha, Beraita, Ashkenazi: Beraisa) designa una tradizione della Legge orale ebraica che non è stata incorporata nella Mishnah. "Baraita" si riferisce quindi agli insegnamenti "esterni" ai sei ordini della Mishnah. Originariamente "Baraita" si riferiva probabilmente agli insegnamenti delle scuole al di fuori delle principali yeshivah dell'era mishnaica, sebbene in raccolte successive Baraitot individuali siano spesso state scritte dai saggi della Mishnah (Tannaim). (it)
- Baraita (arameiska: (hebreiska בָּרַיְתָא, "extern" eller "utanför", plural: Barayata eller Baraitot, även Baraitha, Beraita, ashkenazisk hebreiska: Beraisa) betecknar en tradition i judisk muntlig lag som inte ingår i Mishna, som sammanfattar den judiska lagen Torah och tolkningen av lagen. Baraita hänvisar alltså till läror "utanför" Mishnas sex avdelningar. Ursprungligen hänvisade "Baraita" förmodligen till läror från skolor utanför de huvudsakliga Mishna yeshiva akademierna – även om individuella Baraitot i senare samlingar ofta är författade av visa män från Mishna (Tannaim). Enligt Maimonides (Introduktion till Mishneh Torah) sammanställdes Baraita av Hoshaiah Rabbah och Bar Kappara, även om ingen sammanställning överlämnades som del av Tosefta, den muntliga Toran (Talmud). Eftersom Mishna beskriver muntliga lagen i en avsiktligt koncis form (för att underlätta vid muntlig överföring) finns den därför i många variantversioner, ytterligare förklaringar, förtydliganden och avgöranden som inte finns i Mishnah. Dessa sammanställdes senare i verk som kallas Baraitot, ofta i form av en lista över läror av en vis man där Baraita också kan beteckna samlingar av andra sådana muntliga traditioner. Huvudsamlingarna av Baraita är Tosefta och halakhiska Midrash (Mekhilta, Sifra och Sifre). Baraitas auktoritet är något lägre än Mishnahs. Ändå är dessa verk den grundläggande "bevistexten" som de i Talmuds Gemara, den del av Talmud som omfattar rabbinsk analys av och kommentarer till Mishna. Här introduceras en undervisning från Baraita vanligtvis med det arameiska ordet Tanya ("Det lärdes ut muntligen") eller av Tanu Rabanan (Våra rabbiner har undervisat muntligt), medan Tnan (Vi har undervisat muntligt) introducerar citat från Mishna. Anonyma Baraitot tillskrivs ofta särskilda Tannaim av Talmud. I Jerusalems Talmud är hänvisningar till Baraitot mindre vanliga. Stilen på Baraita är i princip omöjlig att skilja från den för Mishna, men vissa kommer närmare Mishna-idiom än andra. Till exempel, det andra kapitlet av Kallah Rabbathi, en beraita-samling, läggs ofta till Pirkei Avoth, eftersom båda är lika i stil och innehåll. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)