| rdfs:comment
| - Hypermodernismus je šachový koncept, týkající se šachové strategie v zahájení. Spočívá především v myšlence, že střed šachovnice není nutno obsazovat jen tlakem pěšců, jež jsou v jeho bezprostřední blízkosti, ale je možno ho pouze z dálky kontrolovat figurami. Toto schéma bylo vymyšleno a následně uvedeno do praxe ve dvacátých letech 20. století šachisty jako byli Aaron Nimcovič, Savielly Tartakower nebo Richard Réti. Pro propagaci hypermodernismu byly důležité knihy Můj systém Aarona Nimcoviče a od Richarda Rétiho. (cs)
- Hypermodernism is a school of chess that emerged after World War I. It featured challenges to the chess ideas of central European masters, including Wilhelm Steinitz's approach to the centre and the rules established by Siegbert Tarrasch. (en)
- L'école hypermoderne, aussi nommée école néoromantique, est un courant de pensée qui a considérablement modifié la théorie et la pratique du jeu d'échecs au début du XXe siècle. Ce courant est considéré comme un prolongement de l'école classique. Là où les classiques considéraient « l'occupation du centre » comme une nécessité, les hypermodernes prônaient « un contrôle » à distance de ce dernier. (fr)
- L’ipermodernismo è una teoria degli scacchi sviluppatasi nei primi decenni del Novecento dalle tesi di Aaron Nimzowitsch, Richard Réti, Xavier Tartakower e Alexander Alekhine. Questa teoria afferma che i due giocatori per controllare il centro non hanno bisogno di occuparlo materialmente con i pedoni, ma esso può anche essere controllato con i pezzi leggeri (alfieri e cavalli). Alcune aperture basate su questa teoria sono la Difesa indiana, nelle sue varianti, e la Difesa Grünfeld che portano di solito a partite tranquille, dove uno dei due giocatori occuperà il centro con i pedoni, mentre l’altro contrasterà questo controllo con i pezzi leggeri e lo attaccherà sfruttando spinte di rottura dei pedoni laterali. (it)
- 초근대주의(超近代主義, Hypermodernism)는 제1차 세계 대전 이후 등장한 체스 학파이다. 빌헬름 슈타이니츠(Wilhelm Steinitz)의 중앙 접근 방식, (Siegbert Tarrasch)가 정립한 규칙 같은 중부 유럽 대가들의 체스 관념에 대한 도전으로 특징 지어진다. 영어 명칭을 음역한 하이퍼모더니즘으로도 알려져 있다. (ko)
- Escola Hipermoderna, também conhecida como Escola Neorromântica, é uma escola de pensamento enxadrístico que preconiza o controle à distância do centro do tabuleiro com peças no lugar do uso ortodoxo de peões, ao mesmo tempo em que convida o oponente para que o faça com seus peões, os quais se converterão em alvo constante de ataques posteriores. (pt)
- Hypermodernism är en skola inom schack som växte fram på 1920-talet. En viktig idé var att fälten i centrum inte behövde besättas med bönder utan i stället kunde kontrolleras på avstånd med springare och löpare. Detta bröt mot de klassiska, mer dogmatiska, principer som förespråkades av bland andra Siegbert Tarrasch och byggde på Wilhelm Steinitz idéer från slutet av 1800-talet. (sv)
- Гипермодерни́зм (др.-греч. ὑπερ- «сверх-, над-» и лат. modernus — новый, современный) — направления развития шахматной мысли в 1910-х — 20-х годах. Основоположниками гипермодернизма считаются Арон Нимцович, Рихард Рети, Дьюла Брейер. К сторонникам гипермодернизма также причисляют Александра Алехина, Ефима Боголюбова, Петра Романовского, Савелия Тартаковера и других. Термин предложен Тартаковером вместо употреблённого ранее «неоромантизма». (ru)
- Гіпермодернізм (дав.-гр. ὑπερ- «понад-, над-» і лат. modernus — новий, сучасний) — напрям розвитку шахової думки в 1910-х — 20-х роках ХХ ст. Засновники гіпермодернізму: Арон Німцович, Ріхард Реті та Дьюла Бреєр. До його прихильників також відносять Олександра Алехіна, Юхима Боголюбова, Петра Романовського, Савелія Тартаковера та інших. Тартаковер запропонував цей термін замість вживаного раніше «неоромантизму». (uk)
- L'hipermodernisme o escola hipermoderna és una de les escoles d'escacs històriques, i un corrent teòric escaquístic que emergí després de la Primera Guerra Mundial. Desafiava les teories i pensaments sobre els escacs assentades pels mestres de l'Europa central, com el concepte de "centre" de Wilhelm Steinitz. També desafiava, en particular, les regles dogmàtiques fixades per en Siegbert Tarrasch. L'hipermodern estava satisfet desafiant les directrius de la generació prèvia de mestres d'escacs, i demostrant en partides concretes i amb victòries que els canvis proposats en conceptes escaquístics bàsics podien ser exitosos. Aron Nimzowitsch, per exemple, es delectava a mostrar com es podrien guanyar partides a través de control indirecte del centre, desafiant alguns dels punts de vista dogmàt (ca)
- Die Hypermoderne Schule ist ein von Savielly Tartakower geprägter Ausdruck für eine Stilrichtung im Schach, die nach 1920 schrittweise entwickelt wurde. Die Vertreter dieser Partieanlage, auch Neuromantiker genannt, vor allem Richard Réti und Gyula Breyer, bauten teilweise auf Thesen von Aaron Nimzowitsch auf und brachen grundsätzlich mit den dogmatischen Regeln von Siegbert Tarrasch. Sie formulierten die Regel von der Besetzung der Schachbrettmitte – des Zentrums – neu, indem sie von einer Beherrschung der Mitte sprachen. Dazu genüge die einstweilige Kontrolle des Zentrums durch Figurenwirkung, im richtigen Augenblick könne dann ein Vorstoß der Mittelbauern unternommen werden. Mit den Erfolgen dieser Spielanlage wiesen sie nach, dass manche Gesetze im Schach nur Maximen sein können, nicht (de)
- En la época de la escuela moderna de ajedrez alguno de sus máximos representantes como Emmanuel Lasker, Siegbert Tarrasch, Akiba Rúbinstein y otros jóvenes ajedrecistas procedentes del este de Europa promueven una nueva forma de jugar que va en contra de la Escuela moderna. Es la Escuela hipermoderna, cuyos mayores representantes fueron: el checo Richard Réti, el húngaro Gyula Bréyer, el ruso-francés Savielly Tartákover, el letón-danés Aron Nimzowitsch, el austriaco Ernst Grünfeld e incluso el ruso-francés Alexander Alekhine. (es)
- Het hypermodernisme is een stroming binnen de schaaktheorie die stelt dat het centrum niet moet worden bezet met pionnen, maar dat het vanaf de vleugel moet worden beheerst. Op die manier wordt de tegenstander uitgenodigd zijn pionnen in het centrum te plaatsen, die vervolgens kunnen worden aangevallen. Kenmerken van hypermodern spel zijn het fianchetto en "pionnenstoten" waarmee het centrum van de tegenstander naar voren wordt gelokt in de hoop dat het centrum te "uitgestrekt" wordt en makkelijk kan worden vernietigd. (nl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)