rdfs:comment
| - 上古中国語(じょうこちゅうごくご)または上古漢語(じょうこかんご)とは、紀元前15世紀頃 - 3世紀頃の中国語である。最も古くまで遡ることができる中国語の段階であり、現代の中国語諸言語の祖先である。 (ja)
- 상고 한어(중국어: 上古漢語) 또는 고대 중국어(古代中國語, 영어: Old Chinese)는 상나라부터 삼국 시대 말기까지 사용된 중국어를 가리킨다. (ko)
- Język starochiński albo archaiczny język chiński – język używany w Chinach w okresie od XI do III wieku p.n.e., nazywanym w chińskiej historiografii okresem rządów dynastii Zhou. (pl)
- 上古汉语指的是周朝至漢朝时期的汉语,繼承自原始漢語,依照演進又可細分先秦音系與漢代音系。因為上古汉语的构拟不建立在歷史比較語言學的基础上,因漢字非拼音文字,故不能從據於不同時代的「拼法」來推斷古讀音。此一原则和印欧语不同。 上古音研究的基本方法是从中古汉语(《切韵》音系)倒推上古音。在中古音的基础上,可以用《诗经》的韵部和谐声系列(形聲字)来推测古代的发音,还可以用汉语方言的存古特征和一些外部证据(汉藏语系、壮侗语系、苗瑶语系等语言中的汉语同源词和借词)。 (zh)
- El xinés antic o xinès antic, també denominat xinés arcaic o xinès arcaic en les obres antigues, és l'etapa registrada de l'idioma xinés més antiga, i l'avantpassat de totes les variants de xinés modernes. El període que abasta varia segons els experts. Alguns el limiten a l'inici de la dinastia Zhou, per l'evidència documental de la fonologia; altres hi inclouen tot el període Zhou, i sovint fins al final de la dinastia Shang amb les primeres proves d'escriptura, mentre que altres hi inclouen els períodes Qin i Han posteriors. Els primers exemples de xinés són inscripcions endevinatòries en ossos oraculars del 1250 ae, al final de la dinastia Shang. Les inscripcions en bronze són abundants durant la següent dinastia, Zhou. En la darrera part del període Zhou va florir la literatura, inclo (ca)
- Als Altchinesisch (auch archaisches Chinesisch) wird im Allgemeinen die chinesische Sprache der Zhou-Dynastie in der Zeit vor 256 v. Chr. bezeichnet, wobei die Definition je nach Sichtweise variiert. In der historischen Phonologie des Chinesischen wird mit „Altchinesisch“ diejenige Entwicklungsstufe der Sprache bezeichnet, deren Phonologie in den Reimen des Shi Jing und in den ältesten Zeichen der chinesischen Schrift fassbar ist, während aus syntaktischer Sicht die gesamte Sprache bis zum Beginn der Qin-Dynastie unter diesem Namen zusammengefasst ist. Die älteste Form des Chinesischen findet sich in den Orakelknocheninschriften aus der späteren Shang-Dynastie. Aus der frühen oder westlichen Zhou-Dynastie (11. Jahrhundert v. Chr. – 771 v. Chr.) und der Zeit der Frühlings- und Herbstannalen (de)
- Antzinako txinera (TT: 上古漢語, TS: 上古汉语, P: Shànggǔ Hànyǔ) Zhōu dinastiaren hastapenetan eta erdialdean (K.a. 1122 - K.a. 256) ohiko hizkuntza izan zen, eta garai honetakoak dira brontzezko lanabesetan eginiko idazkunak, Konfuzioren bildumako Shī Jīng olerki-liburua eta Shujing historia-liburua, eta bilduma bereko I Ching liburuaren atal batzuk. Karaktereetan aurkitutako elementu fonetikoek antzinako txineraren ahoskera zer nolakoa zen jakiteko pistak ematen dituzte. Japonierak, vietnamerak eta koreerak hartutako txinatar karaktereen ahoskera ere laguntza handikoa da. Antzinako txinera ez zen deklinaezina. Soinu sistema aberats bat zeukan, non aspirazioak kontsonanteak bereizten zituen, baina ziur aski tonurik gabe. Antzinako txinera berreraikitzearen lana Qing dinastiako filologoekin hasi (eu)
- El chino antiguo, también denominado chino arcaico en las obras antiguas, es la etapa más antigua registrada del idioma chino (más exactamente de las lenguas siníticas), y el ancestro lingüístico de todas las variedades del chino modernas. El periodo abarcod en el que se habló chino antiguo varía según diferentes especialistas. Algunos lo limitan al inicio del periodo Zhou, basándose en la disponibilidad de evidencia documental de la fonología; otros incluyen la totalidad del periodo Zhou, y a menudo hasta el final del periodo periodo Shang con las primeras pruebas de escritura, mientras que otros incluyen los periodos Qin y Han posteriores. Los primeros ejemplos de chino antiguo son inscripciones adivinatorias en huesos oraculares de alrededor de 1250 a. C., al final de la dinastía Shang. (es)
- Old Chinese, also called Archaic Chinese in older works, is the oldest attested stage of Chinese, and the ancestor of all modern varieties of Chinese. The earliest examples of Chinese are divinatory inscriptions on oracle bones from around 1250 BC, in the late Shang dynasty. Bronze inscriptions became plentiful during the following Zhou dynasty. The latter part of the Zhou period saw a flowering of literature, including classical works such as the Analects, the Mencius, and the Zuo zhuan. These works served as models for Literary Chinese (or Classical Chinese), which remained the written standard until the early twentieth century, thus preserving the vocabulary and grammar of late Old Chinese. (en)
- Bahasa Tionghoa Kuno (Hanzi tradisional: 上古漢語; Hanzi sederhana: 上古汉语; Pinyin: shànggǔ hànyǔ), atau Bahasa Tionghoa Arkais, merujuk kepada bahasa Tionghoa yang dipertuturkan dari masa Dinasti Shang (berakhir pada sekitar tahun 1045 SM menurut penelitian terkini), sampai ke masa Dinasti Han pertama (206 SM sampai 9 M). Ada beberapa sub-periode yang berbeda dalam waktu lama ini. Istilah ini yang beroposisi dengan bahasa Tionghoa Pertengahan dan bahasa Tionghoa Modern, biasanya dipakai dalam bidang , yang mencoba merekonstruksi pengucapan bahasa Tionghoa Kuno. (in)
- Le chinois archaïque (chinois simplifié : 上古汉语 ; chinois traditionnel : 上古漢語 ; pinyin : Shànggǔ hànyǔ) est une des langues parlées en Chine avant la dynastie Han. Comme l'écriture chinoise n'indique pas directement la prononciation, il est nécessaire pour la reconstruire d'effectuer une recherche spécifique. Le premier à avoir tenté de reconstituer ces états anciens de la langue chinoise est le sinologue suédois Bernhard Karlgren. Les deux principales méthodes de reconstruction phonétique sont celle de Zhengzhang Shangfang et la méthode dite , de William Hubbard Baxter et Laurent Sagart. (fr)
- Il cinese antico (cinese semplificato: 上古汉语; cinese tradizionale: 上古漢語; pinyin: Shànggǔ Hànyǔ), detto anche antico cinese o cinese arcaico secondo la definizione del linguista Bernhard Karlgren (in inglese, Old Chinese, abbreviato in OC e contrapposto al Primo Cinese Medio/Early Middle Chinese, EMC), si riferisce al cinese parlato dalla dinastia Shang (età del bronzo cinese, finita nell'XI secolo a.C.), fino a buona parte della prima dinastia Han (dal 206 a.C. al 25 d.C.), poi divenuta "Dinastia Han Orientale", in cui si forma una versione di lingua intermedia tra l'Old Chinese e il Primo Cinese Medio ricostruita da Weldon Coblin. Ci sono parecchi distinti sottoperiodi all'interno di quel lungo intervallo di tempo. Il termine, in contrapposizione al cinese medio ed al cinese moderno, si us (it)
- Chinês antigo (em chinês simplificado: 上古汉语; chinês tradicional: 上古漢語; pinyin: shànggǔ hànyǔ) ou chinês arcaico é o termo que designa a língua chinesa falada desde a dinastia Shang até a (206 a.C. a 9 d.C.). Existem diversos subperíodos distintos do antigo chinês dentro desta grande extensão de tempo, e o termo - em contraste ao que é feito com os termos e - costuma ser usado com frequência em relação à , que tenta reconstruir a maneira em que o chinês antigo era pronunciado. (pt)
- Fornkinesiska (förenklade tecken: 上古汉语, traditionella tecken: 上古漢語, pinyin: shànggǔ hànyǔ) är den form av kinesiska som talades i Kina från ungefär 1300-talet f.Kr., under senare delen av Shangdynastin, till grundandet av Qindynastin år 221 f.Kr. Språket bevarades långt efter att det slutat användas i form av klassisk kinesiska, det skriftspråk som fram till 1900-talets början användes som gemensamt skriftspråk för samtliga kinesiska dialekter och även som litterärt språk i Japan, Korea och Vietnam. (sv)
- Древнекитайский язык (кит. трад. 上古漢語, пиньинь Shànggǔ hànyǔ, палл. шангу ханьюй) — нормативный традиционный китайский литературный язык, начавший формироваться с XIV века до н. э. в долине реки Хуанхэ и, позднее, на более обширной территории Великой Китайской равнины. Различаются собственно древнекитайский язык (гувэнь 古文, гудянь ханьюй 古典漢語), периодизация которого дана ниже, и классический/литературный китайский язык (вэньянь 文言), который использовался вплоть до XX века (подробнее см. работу С. Е. Яхонтова 1965 года «Древнекитайский язык») . (ru)
|